John C. Slater
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1900 Oak Park (Illinois) |
| Mort | 25 juliol 1976 (75 anys) Sanibel (Florida) |
| Formació | Universitat Harvard - Philosophiæ doctor Universitat de Rochester |
| Director de tesi | Percy Williams Bridgman |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física i química |
| Ocupació | físic, químic teòric, professor d'universitat, químic |
| Ocupador | Universitat de Florida Institut de Tecnologia de Massachusetts Universitat Harvard |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Nathan Rosen, Robert Richtmyer, Fernando J. Corbató, Samuel Silver (en)  , David S. Saxon, Marvin Chodorow, Leland C. Allen, Harry M. Krutter (en) , Jacob Millman, Frederick William Cunningham (en) , Arthur J. Freeman, Herbert Goldstein, Paul D. Coleman (en) i Harrison White |
| Família | |
| Cònjuge | Rose Mooney-Slater |
| Premis | |
John C. Slater (Oak Park, 22 de desembre de 1900 - Sanibel, 25 de juliol de 1976) John Clarke Slater fou un important físic i químic teòric estatunidenc, que va avançar la teoria de l'estructura electrònica d'àtoms, molècules i sòlids.[1][2][3] També va fer importants contribucions a l'electrònica de microones.[4]
Va obtenir el seu doctorat en física de la Universitat Harvard a 1923, va continuar els seus estudis a la Universitat de Cambridge, i va tornar a Harvard. Impartir classe de física entre 1930 i 1966 a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts.
El 1950, Slater va fundar el Solid State and Molecular Theory Group (SSMTG) dins del departament de física. L'any següent, va renunciar a la presidència del departament i va passar un any al Brookhaven National Laboratory de la Comissió d'Energia Atòmica. Va ser nomenat Professor de Física de l'Institut i va continuar dirigint el treball a la SSMTG fins que es va retirar del MIT el 1965, a l'edat de jubilació obligatòria de 65 anys.
Després es va incorporar al Projecte de Teoria Quàntica de la Universitat de Florida com a professor d'investigació, on l'edat de jubilació li va permetre treballar cinc anys més.[5] El SSMTG ha estat considerat com el precursor del Centre de Ciència i Enginyeria de Materials (CMSE) del MIT.[6] La seva autobiografia científica i tres entrevistes presenten les seves opinions sobre la recerca, l'educació i el paper de la ciència en la societat.[7][8][9]
Slater és reconegut per al càlcul de funcions matemàtiques que descriuen orbitals atòmics.[10] Aquestes funcions es coneixen actualment com orbitals de tipus Slater. També són d'ús comú en química quàntica el determinants de Slater, per a l'antisimetritzat de les funcions d'ona.[11]
Slater va ser nominat al Premi Nobel, tant de física com de química, diverses vegades.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Philip M. Morse, John Clarke Slater (1900–1976) : A Biographical Memoir by Philip M. Morse, <http://www.nasonline.org/publications/biographical-memoirs/memoir-pdfs/slater-john.pdf>. Consulta: 12 desembre 2014
- ↑ Per-Olav Lowdin (ed.) Quantum Theory of Atoms, Molecules and the Solid State, A Tribute to John C. Slater, Academic Press, N.Y. 1966.
- ↑ Van Vleck, John H. «John C. Slater». Physics Today, vol. 29, 10, 10-1976, pàg. 68–69. Bibcode: 1976PhT....29j..68V. DOI: 10.1063/1.3024428.
- ↑ Philip M. Morse, John Clarke Slater (1900–1976) : A Biographical Memoir by Philip M. Morse, <http://www.nasonline.org/publications/biographical-memoirs/memoir-pdfs/slater-john.pdf>. Consulta: 12 desembre 2014
- ↑ Philip M. Morse, John Clarke Slater (1900–1976) : A Biographical Memoir by Philip M. Morse, <http://www.nasonline.org/publications/biographical-memoirs/memoir-pdfs/slater-john.pdf>. Consulta: 12 desembre 2014
- ↑ «MIT Center for Materials Science and Engineering». Mit.edu, 10-03-2011. [Consulta: 14 març 2011].
- ↑ Slater, J. C.. Solid-State and Molecular Theory: A Scientific Biography. New York: Wiley, 1975. ISBN 978-0-471-79681-7.
- ↑ «Oral history interview transcript with John C. Slater 3 October 1963, American Institute of Physics, Niels Bohr Library & Archives». American Institute of Physics. Arxivat de l'original el 2011-06-04. [Consulta: 14 març 2011].
- ↑ Oral History Transcript - Dr. John C. Slater, interviewed by Charles Weiner, Niels Bohr Center and Archives for the History of Physics. Session I, Gainesville, February 23, 1970. Arxivat June 28, 2011, a Wayback Machine., Session II, MIT, August 7, 1970. Arxivat June 28, 2011, a Wayback Machine.
- ↑ J.C. Slater, Directed valence in polyatomic molecules, Physical Review, 37, 481-489, 1931.
- ↑ J.C. Slater, The theory of complex spectra, Physical Review, 34, 1293-1323, 1929.
- ↑ «John Clarks Slater» (en anglès americà). NobelPrize.org, 01-04-2020. [Consulta: 5 abril 2022].